24 ag. 2016

La descarnada obra de Tanizaki

Als seus trenta anys de vida conjugal, una parella escriu els seus diaris respectius amb la peculiaritat que tots dos desitgen o estimulen que l'altre els llegeixi i així poder "conversar" sobre les seves apetències i incomprensions sexuals.

Partint d'aquests textos simultanis però que semblen tan separats com la pròpia parella, Junichiro  Tanizaki traça a La Clau, una novel·la diabòlica.

Diabòlica en el seu mateix plantejament: aquesta impossibilitat de comunicació directa que porta al subterfugi de la comunicació pseudoepistolar; diabòlica en la creença que l'àmbit privat mutu serà violat sistemàticament per l'altre; diabòlica per la pròpia ficció que se'ns representa de l'estructura familiar i conjugal que ens deixen aquests diaris. Diabòlica fins a arribar a ser criminal.

Tanizaki efectua una deconstrucció del matrimoni i de la sinceritat en ell tan completa que el panorama no és desolador sinó desolat. En el transcurs de la narració trobarem la història d'una violació contínua, no només sexual, sinó dels individus en tots els aspectes, en la qual la gelosia o el desig adúlter seran el més suau anímicament que succeeixi als protagonistes.

Els escriptors japonesos de vegades donen la impressió de conèixer a la perfecció el que constitueix la pornografia sense caure mai en els exabruptes i grolleries d'aquesta. Perquè el que ens relata Tanizaki és una situació familiar tan extrema en la seva sordidesa que no pot qualificar-se més que com a pornogràfica. Això sí, escrita amb una elegància, una sensibilitat i una contenció que esdevé art narratiu. Però la història d'aquesta parella és tan terrible psicològicament i amorosa que, sense necessitat de referir-se al sexe, es pot descriure com aberrant. Tots els implicats diuen estimar, però un es pregunta si l'amor és realment això que creuen que és.

Descarnada, desconcertant, profundíssima, d'una ironia terrible, Tanizaki ha escrit una obra mestra sobre les relacions de parella, una història que ningú voldria viure però que és possible reconèixer en el món real.

Les set Eves d'Stephenson

Què passaria si arribés la fi del món? Quan un fet catastròfic converteix la Terra en una bomba de rellotgeria, s'inicia una carrera desenfrenada contra l'inevitable. Les principals nacions del món elaboren un pla ambiciós per garantir la supervivència de la humanitat més enllà de la nostra atmosfera. Però els intrèpids pioners pateixen tot tipus de perills imprevistos, fins que només queden un grapat de supervivents...

Cinc mil anys després, els seus descendents -set races diferenciades que conformen una població de tres mil milions de persones s'embarquen en un altre viatge audaç cap allò desconegut, cap a un món alienígena totalment transformat pel temps i els cataclismes: la Terra.

Neal Stephenson -autor de geni sorprenent i imaginació desbordant- combina ciència, filosofia, tecnologia, psicologia i literatura en aquest excel·lent obra de ficció especulativa, Seveneves (Set Eves) que ens ofereix un retrat d'un futur simultàniament extraordinari i reconeixible. Explora algunes de les nostres idees més desgavellades i alguns dels nostres reptes més desconcertants en una història atrevida, absorbent i absolutament brillant.

19 ag. 2016

Un còmic, una obra d’art, una gran història

Ens ha arribat a la biblioteca una joia de la novel·la gràfica que us recomanem molt, tant pel seu altíssim nivell estètic, com per la composició i la narració d’una història a través del temps. Es tracta del premiat i elogiat còmic de Richard McGuire, Aquí.

McGuire, amb aquesta obra, trenca amb les convencions narratives i formals del gènere: els seus dibuixos escapen els marges i es van superposant en una mateixa pàgina en la qual apareix reproduïda una mateixa sala per una família en els anys seixanta o al segle XVIII. El protagonista és el temps i Aquí una reflexió poètica plena de sentiments, ecos, gestos. Celebrat per la crítica com un clàssic imprescindible, la seva publicació als Estats Units va ser acompanyada d'una exposició a la Morgan Library de Nova York.


L'habitació en la que es desenvolupa el llibre està inspirada en la seva casa familiar i hi ha referències subtils a la seva família, però d'alguna manera Aquí trenca, també, amb la clau autobiogràfica de les novel·les gràfiques, tal com ell mateix explica: "si veus l'arc temporal complet t'adones que la meva presència és molt breu. Tracta la història del planeta en 300 pàgines i si ho penses així, les nostres vides són un parpelleig." 

16 ag. 2016

La realitat sempre supera la ficció

Aquí teniu les últimes adquisicions en cinema basat en fets reals. I és que sempre, la realitat supera la ficció, o com a mínim, la vida, dóna molts guions per fer bones pel·lícules:

L'any 2002, un reduït equip de reporters d'investigació del Boston Globe va destapar els escàndols de pederàstia comesos durant dècades per capellans de l'estat de Massachusetts. La publicació d'aquests fets, que l'arxidiòcesi de Boston va intentar ocultar, va sacsejar a l'Església Catòlica com a institució. Va rebre 2 premios Oscar: a  la millor pel·lícula i al millor guió original.

El moviment sufragista va néixer a Anglaterra a vigílies de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). La majoria de les sufragistes no procedien de les classes altes, sinó que eren obreres que veien impotents com les seves protestes pacífiques no servien per a res. Llavors es van radicalitzar i, amb la seva incansable lluita per aconseguir la igualtat, es van arriscar a perdre-ho tot: la feina, la casa, els seus fills i la seva vida. La protagonista és Maud (Carey Mulligan) , una dona que va reivindicar intrèpidament la dignitat de les dones.

James Donovan (Tom Hanks) , un advocat de Brooklyn (Nova York) es veu inesperadament involucrat en la Guerra Freda entre el seu país i la URSS quan, després de defensar a un espia rus detingut als Estats Units, la pròpia CIA li encarrega una difícil missió: anar a Berlín per negociar un intercanvi de presoners i aconseguir l'alliberament d'un pilot nord-americà (Austin Stowell) capturat per la Unió Soviètica.

Tres anys abans de la crisi mundial del 2008 originada per les hipoteques subprime que va enfonsar pràcticament el sistema financer global, quatre tipus fora del sistema van ser els únics que van entreveure que tot el mercat hipotecari anava a fer fallida. Van decidir llavors fer una cosa insòlita: apostar contra el mercat de l'habitatge a la baixa, en contra de qualsevol criteri lògic en aquella època...